Nadal en el bosc: molt més que adorns
Quan s'aproximen les dates nadalenques les llars canvien de decorat per a celebrar al costat dels nostres éssers estimats un dels períodes més emotius de l'any. Per això, i malgrat les restriccions degudes enguany a la pandèmia de la COVID-19, les cases s'engalanen aquests dies amb centres de taula, figures de Papa Noel, corones d'advent, pessebres i tota classe d'adorns nadalencs.
Uns adorns que en bona part dels casos provenen de la naturalesa, on formen part de l’enllaçada trama de la vida i juguen un paper determinant en el manteniment dels ecosistemes forestals.
Per això voldria convidar al lector a endinsar-se en el bosc nadalenc per a conèixer millor als qui omplen aquests dies les parades dels mercats ambulants d'advent, descobrir el seu important paper en la naturalesa i apel·lar a la seva col·laboració per a evitar el seu consum il·legal i abusiu.
El grèvol (Ilex aquifolium) és un dels arbustos més utilitzats com a ornament en aquestes festes. Les seves espinoses fulles verdes fosc, amb un feix brillant i terç, i les famoses baies vermelles que apareixen al costat d'elles l'han convertit en l'emblema nadalenc per excel·lència, utilitzat per a elaborar els centres de taula i les corones de benvinguda que pengem de la porta.
Aquesta espècie compleix un paper molt important en l'ecosistema forestal dels boscos humits del nord peninsular, ja que és un dels pocs arbustos que ofereix els seus fruits en ple hivern, servint d'aliment a animals tan amenaçats com el gall salvatge.
El grèvol, una de les plantes més utilitzades com a adorn en les festes nadalenques. (Fotografia realitzada per: Jose Luis Gallego)
A més, si ho deixem créixer pot aconseguir la grandària d'un arbre, donant recer a moltes altres criatures del bosc. Per tot això, en lloc de sortir al bosc per a arrencar-li unes branques, és recomanable comprar-les en els mercats ambulants nadalencs o les floristeries assegurant-nos que procedeixen de cultiu controlat: és a dir d'arbres plantats per al seu consum i renovats any rere any.
També podem confeccionar un ram artificial imitant al grèvol amb una mica de filferro, paper de feltre verd i uns grans de cafè que pintarem de vermell: un divertit taller nadalenc de reciclatge en el qual pot participar tota la família i un adorn original que podem guardar d'any en any.
Una cosa similar ocorre amb el galzeran (Ruscus aculeatus), un arbust rígid que, com el grèvol, creix en l'ombria del bosc. Els seus fruits comencen a madurar en arribar la tardor i fins ben entrat el mes de desembre. És llavors quan en la base de les fulles mostren unes baies grans i perfectament esfèriques (com a bales) d'un cridaner color vermell intens, la qual cosa acaba per convertir-lo en un altre dels adorns nadalencs per excel·lència. Les seves característiques són tan similars a les del grèvol que en alguns llocs se'l coneix com a grèvol menor.
La molsa és un altre dels símbols vegetals del bosc per Nadal, ja que amb ell es dóna forma al tradicional pessebre. Per aquestes dates molts (massa) recol·lectors il·legals acudeixen als boscos d'ombria i ho arrenquen en plaques, dipositant-ho sobre paper de diari i col·locant-ho en caixes de fusta per a vendre-ho al voltant dels mercats ambulants de carrer. Es tracta d'un acte irresponsable que, a més d'estar prohibit per les lleis de protecció de la naturalesa, provoca un greu mal en l'ecosistema forestal. Per això és important que quan acudim a un mercat ambulant nadalenc a comprar molsa ens informem sobre el seu origen i comprovem si el comerciant disposa de la corresponent autorització oficial.
La molsa, una planta no vascular en el bosc, el seu hàbitat natural. (Fotografia realitzada per: Jose Luis Gallego)
Aquest gènere de plantes briòfites, que agrupa diverses espècies, exerceix una labor fonamental per a mantenir l'equilibri de l'ecosistema forestal. Les varetes (que no branques) que ho formen s'inflen després de la pluja convertint-se en petits aljubs naturals, perquè estan compostes per unes cèl·lules hialines anomenades hidròcits, que funcionen com la cel·lulosa dels bolquers: absorbeixen la humitat de l'ambient retenint-la en les seves fibres per a guanyar volum. Per això ofereix un aspecte tan esponjós quan, regat per les pluges tardorenques, s'acosta Nadal.
La seva presència és determinant per a mantenir el microclima forestal, actuant com un autèntic humidificador natural: durant la tardor i l'hivern reté l'aigua de pluja en el seu interior per a alliberar-la quan comença l'estiatge i l'absència de pluges provoca que l'ambient es ressequi en excés.
Finalment, i encara que es tracta d'un cas molt diferent, ens queda el famós vesc (Viscum album): amb el qual es confeccionen els tradicionals rams nadalencs de la fortuna. Les seves baies són unes boletes blanques i transparents d'aspecte gelatinós i to mat la ingestió del qual resulta molt tòxica per a l'ésser humà. Com en el cas del grèvol i el galzeran, també maduren per aquestes dates i la tradició diu que si les deixem assecar a casa, atrauran els millors auguris per a l'any nou.
El vesc, envoltat de pins, en el seu hàbitat natural. (Fotografia realitzada per: Jose Luis Gallego)
En aquest cas no es tracta d'una planta que creix per si sola sinó que en realitat és un paràsit del pi, un inquilí de l'arbre que s'estén per la seva copa formant en ocasions grans boles penjants. A causa d'això molts pensaran que alliberar a l'arbre d'aquest paràsit li causarà un benefici. Però no és així. Per norma general mai hem d'intervenir en els processos que es donen en la naturalesa, ja que en fer-ho estem alterant les regles de selecció natural.
Però és que en el cas del vesc els furtius que es dediquen a recol·lectar per a atendre la demanda nadalenca no s'enfilen acuradament a la copa per a recol·lectar pacientment i acuradament amb unes tisores, sinó que opten per tallar l'arbre i arrencar-li el vesc una vegada caigut. De nou hem d'interessar-nos pel seu origen abans de comprar-lo per a evitar els danys col·laterals dels nostres adorns nadalencs.