El fascinador (i alhora amenaçat) món de les abelles
Inquilina habitual de la vinya i companya apreciada per tots els viticultors, que la reconeixen com una aliada imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat, l’abella és un dels insectes més lligats al món del vi, fins al punt que una bona part dels cellerers són alhora apicultors.
L’abella de la mel (Apis mellifera) és un dels animals que mostren un comportament, tant individual com social, més avançat de la naturalesa. A més a més del seu famós sistema de comunicació (conegut com ‘el ball de les abelles’) amb el qual són capaces de senyalar a la resta de l’eixam la direcció i la distància a la que es troben les flors, l’aspecte més destacat de la seva conducta és el complex entramat de relacions que regeix el rusc.
Des del seu naixement, les abelles estan marcades per executar una funció que no abandonaran mai. Així doncs, les femelles seran reines o obreres, mentre que els mascles només arribaran a abellot.
Al llarg de la seva vida s’alimenten de pol·len i nèctar, i crien els seus joves amb la mateixa dieta, excepte les reines que són alimentades per les obreres amb una secreció salivar d’alta concentració en proteïnes anomenada gelea reial.
Abella sobre una flor blanca, a la vinya de Família Torres.
Aquesta substància, amb la qual també alimenten les larves en els seus primers dies, constitueix un dels còctels de proteïnes, vitamines, minerals i aminoàcids més rics de la natura, molt beneficiós per al nostre organisme.
La mort de la reina provoca una crisi greu al rusc que només se supera ponent més ous a la busca d’una reina ‘d'emergència’. La primera que neixi anirà picant amb el seu fibló les cel·les de les seves rivals per erigir-se com a tal i regir durant diversos anys. Les obreres, en canvi, no passen d’un estiu, mentre que els abellots -que només serveixen al grup en la reproducció- són expulsats de la seva cel·la quan arriba la tardor.
Tiemps incerts
Tanmateix, malgrat la seva sofisticada evolució i la destacable capacitat d’adaptació al medi, aquests insectes beneficiosos, fonamentals per a la pol·linització de les flors silvestres i dels nostres conreus, pateixen una crisi sense precedents que està delmant les seves poblacions, molt especialment en el continent europeu.
Segons els càlculs més recents, la disminució de la cabanya apícola europea en les dues últimes dècades fluctuaria entre el 20% i el 40%. A Anglaterra la producció dels ruscs s’ha reduït a la meitat en els últims cinc anys, a França la caiguda ja supera el 40%, mentre que a Espanya està al voltant del 30%.
Entre les causes del seu declivi estan l’expansió de determinats àcars, com ara la Varroa, la mecanització agrària, l’abús dels agroquímics, l’emergència climàtica i, molt especialment, l’augment de les espècies invasores, com ara la vespa asiàtica (Vespa velutina), un enemic terrible que pot arribar a capturar fins a mig centenar d’abelles al dia.
Però tal com assenyala en el seu informe “El declive de las abejas” l’organització ecologista Greenpeace, el principal factor que està provocant la desaparició de les abelles és l’ús dels insecticides que afecten els ruscs.
Conscient d’això, la Unió Europea va prohibir fa tres anys alguns dels insecticides més perjudicials per a les abelles, tots ells de la família dels neonicotinoides. Una decisió que recentment ha avalat el Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Però malgrat tot, encara se segueix utilitzant gràcies a les exempcions aplicades per alguns dels Estats membre.
Què passaria si desapareguessin les abelles?
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) alertava fa poc que més del 70% dels conreus que proporcionen el 90% de l'alimentació mundial depenen de la pol·linització de les abelles. Segons l’estudi de Greenpeace, que usa per als seus càlculs els mateixos estàndards que la FAO, la producció de kiwis, carbasses, carbassons, melons o sindries, entre d’altres, davallarà en els propers anys fins a un 90% si les abelles segueixen desapareixent.
La pol·linització d’aquests insectes també és la responsable del 40% i el 90% de les collites mundials de nespre, codony, poma, ametlla i nectarina. Per això, una davallada crítica de la població d’abelles també tindria un efecte catastròfic en l’agricultura i en l’economia mundial.
Per evitar-ho, a més a més d’eliminar l’ús dels insecticides en el camp, cal restaurar i conservar els hàbitats naturals, com també afavorir la biodiversitat en els camps de conreu a través d’unes bones pràctiques agrícoles, en harmonia amb la natura, com les que proposa l’agricultura regenerativa. I, esclar, hem de prestar més atenció als advertiments dels apicultors: un ofici mil·lenari més amenaçat que mai.