El conreu a la vinya
“Les varietats són apàtrides, el sòl i el clima són els veritables factors de qualitat i d’identitat junt amb el treball de l’home”
Branas, J.: Le terroir: inimitable facteur de qualité
Quin tant per cent de la mà de l’home i de la natura hi ha al vi? El cicle biològic i de cultiu de la vinya forma part d’un ecosistema en què sòl, ceps, entorn i biodiversitat, clima i la mà de l’home es complementen. La vinya i l’home es necessiten mútuament i de la seva interacció i relació amb el medi brolla l’estil i la identitat d’un vi, ja que el vi neix a la vinya.
Probablement perquè l’ésser humà s’ha equivocat amb la terra ara reprèn amb compromís els lligams amb el seu passat i el medi ambient. La valorització de varietats autòctones o tradicionals, la recuperació de tècniques ancestrals de conreu de la vinya i d’elaboració del vi poc intervencionistes, i la sàvia legitimació de l’agricultura ecològica i la biodinàmica marquen el camí de la viticultura avui. S’hi llegeix un discurs identitari, fonamentat en la recerca, l’experimentació i l’observació.
Mitjançant tècniques i pràctiques específiques, l’home acompanya el cep en el seu cicle de vida perquè produeixi un raïm ric i sa, i d’aquest ell en fa un vi que interpreti el seu paisatge primigeni.
Conrear la terra i treure’n un bon rendiment implica respectar-la i escoltar-la. Savi és aquell qui sap treure profit d’allò que la terra dóna, amb la mínima intervenció. Els mètodes biodinàmic i orgànic segueixen aquest criteri cercant evitar al màxim l’ús de materials sintètics i productes químics. Precisament, l’harmonia i la consonància amb la natura i l’aprofitament dels recursos naturals sense esgotar-los és la base de la permacultura, una filosofia i tendència basada en l’observació del funcionament dels ecosistemes i capaç d’adaptar els processos naturals a un model social sostenible i col·laboratiu.
Les vinyes han d’estar situades en condicions edafoclimàtiques òptimes per les seves característiques varietals. La geologia, el tipus de sòl i el drenatge, l’orientació del terreny, l’alçada i la climatologia són factors inherents de la vida del cep i la vinya, i aquests, junt amb la mà de l’home i les característiques pròpies de l’anyada determinen el raïm que produirà.
La vinya és un reflex del viticultor en la mesura que aquest hi intervé perquè produeixi el raïm que li permeti elaborar el perfil de vi que vol. La feina del viticultor passa per la gestió del sòl i la preservació de la biodiversitat; a ajudar a la terra amb matèria orgànica (femta, adobs vegetals..) i la sembra de plantes que li aportin riquesa i fertilitat. Ha de procurar una vegetació ben distribuïda per garantir un bon nivell qualitatiu i un microclima apropiat al raïm, i mantenir sota equilibri el vigor de les vinyes, la coberta vegetal i el control de les males herbes que, per contra, estableixen una relació competitiva necessària amb la vinya… La feina manual i del dia a dia implica també l’observació de l’evolució del cicle vegetatiu anual –especialment el ritme de maduració- i dur a terme les operacions de conreu en els moments més apropiats. Així com mantenir un equilibri entre vegetació i producció, evitant per exemple marcs de plantació molt amples, especialment en terres fèrtils.
De la suma de la tècnica, la ciència i l’experiència que dóna el vincle diari amb la terra, el viticultor esdevé el millor confident de la vinya i n’adquireix una sort d’intuïció, que li permet avançar-se a la natura i prendre decisions generoses i encertades davant factors incontrolables com el clima.
Durant el cicle vegetatiu l’home ha d’adoptar les mesures preventives necessàries per evitar tractaments i/o intervencions innecessàries a la vinya. A la tardor, amb la verema acabada i el raïm fora del camp, és temps de descans per la vinya, de netejar-la i airejar el terreny amb una llaurada.
A l’hivern i amb el descans del cep, es fa la feina de poda per lliurar la planta dels sarments de l’any anterior, orientar-la i regular la producció de la fruita. El llarg son de l’hivern desperta amb el canvi en la temperatura i el primer plor dels ceps que senten el tall del brancatge.
Cap a l’abril la brotada crida a la primavera, fecunda i floreix. El viticultor decideix aquí esporgar la planta, podar-la en verd. Lliure el cep de les primeres fulles i rebrots que ha tret durant la primavera amb la finalitat que la planta tingui una bona ventilació i insolació durant els mesos de maduració del raïm.
I ja entrat l’estiu, la vinya aconsegueix la seva maduresa fisiològica. El raïm comença a madurar, a guanyar en sucres i perdre en acidesa.
I així arriba la verema quan l’home decideix deslligar el raïm del cep. Culmina el treball de tot un any, s’entra a l’etapa de l’elaboració i s’hi prenen decisions determinants que afecten la feina empesa al llarg del cicle vegetatiu.
La collita manual és la més respectuosa amb tot l’ecosistema, i permet un control, selecció i preservació acurada del raïm perquè arribi en perfectes condicions al celler. Segueix el procés de metamorfosi del raïm en vi. La síntesi del terrer i del relat d’un any adopten una nova vida. L’home i la natura, a parts iguals en el seu vi.