Un passeig pel camp per a recuperar la serenitat
Hi ha alguna cosa d'aquesta llum de desembre en el camp que convida a la reflexió i el recolliment. Sembla com si davant la seva suavitat, els paisatges rurals es tornessin més afables i suaus: més romànics..
Els sons de la vida silvestre baixen d'intensitat i dóna gust sortir passejar en calma pels camins que voregen les adormides vinyes: escoltant el melodiós cant del pit-roig, observant els bàndols d’estornells tirar-se sobre les oliveres; la pau de la naturalesa tardorenca.
Un grupo d’estornells, en un esbarzer (imatge d’Ana Mínguez - @anacagur)
Són dies de descans en les labors agrícoles, una treva en la qual el camp es converteix en un dels millors llocs per a recuperar la serenitat i descobrir l'alt valor de la vida simple. “La simplicitat és la màxima llei de la naturalesa, tant per als homes com per als animals i les plantes” va escriure Thoreau.
Henry David Thoreau (Massachusetts, 1817-1862) va ser naturalista, conferenciant i un dels assagistes més cèlebres de la literatura nord-americana. En la tardor de 1845 va decidir abandonar el seu acomodat però mundanal existir en una petita ciutat del nord-est dels Estats Units (Concord, Massachussets) per a instal·lar-se en una sòbria cabanya de camp construïda per ell mateix al costat del llac Walden.
Alliberat dels seus compromisos i apartat de tot l'accessori, Thoreau es va dedicar a experimentar la solitud durant més de dos anys en què va estar meditant sobre les essències de la vida en un rafal de fusta sense un altre equipament més enllà dels mobles més elementals (un camastro, una cadira i una taula) envoltat de naturalesa i posant en ordre els seus pensaments.
D'aquella experiència íntima, gairebé mística, sorgiria una de les obres mestres de la literatura universal: “Walden o la vida en els boscos”, un llibre convertit en autèntic himne a la vida simple:
“Vaig ser als boscos perquè volia viure deliberadament, enfrontant-me només als fets essencials de la vida, i veure si podia aprendre el que la vida havia d'ensenyar-me, no anés que, en arribar el moment de morir, descobrís que no havia viscut la vida, perquè viure és una cosa meravellosa”.
El Walden de Thoreau és considerat com un dels cants més bells a la placidesa de la vida en el camp. Una existència basada en el respecte a la naturalesa, la contemplació serena de l'entorn i la interiorització de tot quant ens ensenya per a, en l'aprenentatge, recobrar l'esperança i aferrar-nos a les essències per a afrontar amb optimisme fins i tot els moments de major incertesa.
Vinya d'època tardorenca, propietat de Familia Torres
I és precisament en aquest moment de l'any, abans d'endinsar-nos en l'hivern, a mesura que els dies es fan cada vegada més curts i més freds, quan la naturalesa ens brinda els millors moments de relaxació per a experimentar aquesta plenitud en el camp de la qual ens parla Thoreau.
Hi ha pocs instants de quietud com els que ens proposen els capvespres de desembre en la rodalia dels pobles, quan l'aire es perfuma amb la deliciosa aroma del fum de les xemeneies de llenya o el baf dels estables i s'escolta, com un ressò del més enllà, el trèmul ulular del mussol entre els arbres. En aquests moments de comunió amb el que ens envolta descobrim que les coses més importants de la vida no són coses.