Taps: Suro, silicona o rosca?

Cada vegada ens sorprèn menys destapar una ampolla i trobar-nos amb un tap de silicona. Fins i tot "destapem" ampolles amb tap de rosca, indicatiu molt precís de que el rei del segellat segueix sent el tap de suro.

Però realment afecta el tipus de tap a la conservació i l'evolució del vi? SI, definitivament.

Independentment del tipus, els taps a les ampolles són necessaris per a la correcta conservació, evolució del vi i el seu transport. El vi necessita respirar ja que d'aquesta manera l'oxigenació es produeix poc a poc i s'aconsegueix una correcta evolució. El tap, en aquest procés és un element essencial perquè el vi arribi en les millors condicions a la vostra copa.

Però com actua cada tap?

El tap de suro

· El suro és un material modelable i porós, que s'adapta a l'ampolla. Així l'oxigen pot entrar a l'ampolla de forma més o menys controlada en funció de la porositat del tap, un factor decisiu per a la correcta evolució del vi.

· La millor manera de conservar una ampolla segellada amb tap de suro és emmagatzemar-les en posició horitzontal, de manera que el tap s'humitegi, el que permetrà que s'expandeixi i segelli molt millor.

· Malgrat les seves múltiples virtuts, hi ha un "però" que és la raó per la qual s'estan estudiant altres possibilitats de segellat de l'ampolla: la possible contaminació de TCA conegut com "olor de suro". El TCA (tricloroanisol) és un compost que apareix en degradar els components orgànics - (fenols) - que estan normalment presents en el raïm, suro, bótes, etc i que es combinen amb clor (emprat per alguns elaboradors per blanquejar el suro).

El tap de silicona

· Els taps de silicona els podem trobar de diversos colors, alguns d'ells intentant simular el suro i la seva principal garantia és que el vi queda inert dins de l'ampolla, el contacte amb l'oxigen és inexistent. De manera que aquesta opció resulta vàlida per a vins joves, de consum ràpid.

· No apte per a llargues criances: És sabut que la silicona al cap de 3 anys pot començar a perdre volum, la qual cosa provocaria una evolució molt ràpida del vi i per tant la pèrdua del líquid.

· S'estan estudiant alternatives com taps de silicona perforats per poder controlar l'oxidació del vi, encara que apunta a una bona solució, el seu elevat cost no permet una estandardització a curt termini.

El tap de rosca

· Els taps de rosca són, sens dubte, una solució per als que prefereixin practicitat abans que el ritual “romàntic” del destapament.

· Cada vegada més comuns en vins joves de qualitat, la comoditat i el seu bon preu, són punts a favor. El seu grau d'acceptació sol ser molt més gran en països de poca o nul·la tradició vinícola, especialment al nord d'Europa.

· A dia d’avui, només és fiable en vins de consum ràpid. Encara que també s'estan estudiant tipus de micro perforacions per a una satisfactòria evolució del vi.

Més informació:

http://www.acenologia.com/innovacion/tapones_calidad_inn0913.htm