Tapes [i Vi]: Tradició o tendència?
Diverses versions sobre els seus orígens ens traslladen a l'edat mitjana, d’altres al segle XIX... Però sempre coincideixen en la finalitat primera de la tapa: Protegir el vi de la pols i els insectes. És a dir, el vi, no només és inherent a la creació de la tapa, és la seva raó de ser.
Si realitzem un viatge per les diferents zones de la geografia de l’estat descobrirem diferents tipus de tapes, però el més interessant és que aquestes ens permeten descobrir, alhora, els vins de la zona, ja que la tapa és quelcom popular i sorgeix als bars i tavernes on sempre s'ha practicat la filosofia del "Km 0" tan de moda en aquests dies...
Avui, el boom dels gastro-bars ha elevat la tapa al nivell de l'alta cuina, amb creacions culinàries servides en petita ració, també coneguda com "finger food", però la veritable essència de les tapes i del verb "tapejar" la seguim trobant en els establiments tradicionals populars.
El Vi i les Tapes
Els vins que tradicionalment s’han servit amb les tapes eren i són, o bé vins blancs o bé negres joves de l'any (“cosecheros”), amb poca o sense criança, de caràcter més afruitat i lleuger. Capítol a part mereixen les manzanillas i finos andalusos.
Aquest tipus de vins són els ideals per acompanyar les tapes per una raó molt simple: són els vins perfectes per prendre a copes. Són menys estructurats, menys complexos i en general més lleugers, i a més compten amb el gran avantatge de maridar amb molts tipus d'aliments, sense entrar en contradicció amb ells. Com a sommelier no tinc cap por a jugar una mica amb la temperatura de servei dels negres refrescant-los una mica.
Parellades, verdejos i albariños, (Viña Sol, Verdeo o Pazo Das Bruxas) són blancs frescos i sempre desitjables, però un chardonnay fresc i amb criança parcial com Atrium Chardonnay també pot ser una molt bona opció.
Ulls de llebre, garnatxes i merlots -en funció de la seva elaboració- ofereixen vins molt adequats per les tapes. Els meus suggeriments: Celeste Roble (DO Ribera del Duero), Coronas (DO Catalunya) amb criances de tres i nou mesos, sense oblidar el nostre criança Altos Ibéricos (DOQ Rioja) que acompanyarà tapes fredes i calentes.
En la gamma de la tradicional garnatxa, un vi com Sangre de Toro (DO Catalunya) pot fàcilment convertir-se en l'actor principal d'una reunió entre amics per tapejar. Tot i que per els que prefereixin vins rodons i suaus trobaran a la merlot que dona vida a l'Atrium (DO Penedès) amb la seva curta criança i servit a 15 º C, un aliat perfecte fins i tot per tapes de peix.
No podem oblidar esmentar els vins rosats com De Casta (DO Catalunya), que per la seva frescor resulten també vins ideals per prendre a copes i tapejar.
Pintxos, montaditos, llesques, cassoletes... molts noms per a les diferents tapes de la nostra geografia, i que ara conquisten els paladars de mig món no només pel seu sabor, sinó també pel que representen, una excusa perfecta per compartir amb altres persones un bon vi. La convivialitat ha guanyat la batalla a la individualitat pròpia del menjar ràpid en la llengua de Shakespeare.