Somies amb tenir vinya pròpia?
Ha estat un dia per oblidar. Avui et mereixes un homenatge. Penses en obrir aquella ampolla reservada per a una ocasió especial que sembla no arribar mai. Què dimonis! , que no és el mer fet d'obrir-la quelcom especial? Vist així...
Et relaxes i deixes volar la imaginació mentre el primer glop de Mas la Plana 2001 t'omple la boca i t’acaricia el paladar. Pura seda. Per un instant et convences que ha arribat el moment. Fugir. Deixar tot enrere, canviar de vida, perdre't entre hectàrees de cabernet sauvignon ...
Un pla de vida fantàstic... Però has de tenir en compte que la gestió de la vinya requereix un sacrifici enorme i grans dosis de paciència i realisme.
Perquè et facis una idea, aquests són
Els must de la gestió d'una vinya
On plantar?
Bé. Si després de molt pensar-hi creus que ha arribat l’hora, ara toca trobar el lloc ideal. Per fer-ho has de tenir en compte el següent:
El Medi: Ens referim a les condicions del lloc: temperatura mitjana anual, hores de sol, pluviometria, fertilitat i drenatge del sòl. Tots aquests factors incideixen de manera directa en l'elecció de la varietat, la densitat de plantació òptima i el sistema d’estacada i conducció de la vinya apropiada.
Business: No oblidis que has d'aconseguir rendibilitat. De manera que deixa de banda el romanticisme i pensa pràctic. Com d’ambiciós és el teu projecte? ¿Disposes de celler propi? ¿I embotelladora? Hi ha prop de la vinya infraestructures bàsiques? Quanta mà d'obra necessites? ¿I maquinària?
Varietat de raïm: La varietat s'ha d'adaptar al medi seleccionat. I per tan, has conèixer-les. Algunes maduren abans que altres, unes prefereixen climes frescos, altres més càlids. Per exemple, si has pensat en conrear pinot noir al jardí de la teva caseta a la Costa Daurada ... t’ho hauries de replantejar.
Plantació
Plantar una vinya no és tan senzill com pugui semblar. S'ha de realitzar amb una visió a llarg termini, fins i tot hem de ser capaços de preveure el cicle de replantació futur.
És el moment de decidir el marc de plantació (la distància entre plantes) i la densitat de plantació (el nombre de ceps per hectàrea). Però abans, tres cosetes que cal tenir en compte:
· Per evitar disgustos innecessaris és important adquirir les plantes en vivers. Les tenen certificades lliures d'infeccions i estan pre-empeltades.
· Recentment plantada, la vinya és molt vulnerable. Per protegir-les d'animals has cobrir-les amb fundes de plàstic. Sí, una a una ...
· Paciència: La primera producció de la planta sol veure la llum uns tres anys després de ser plantada.
Qüestió de supervivència
Com qualsevol mortal, les plantes necessiten uns "bàsics" per cobrir les seves necessitats de creixement i producció de fruita:
Sol
Vital per fer la fotosíntesi. És a dir, - (pels que vàreu catejar naturals) - convertir l'aigua i el CO2 en glucosa per créixer i madurar el raïm.
La fórmula és senzilla: Més llum solar = més sucre.
Aigua
L'aigua de pluja és la principal font d'irrigació de la vinya. En cas de dèficit hídric hi ha tres mètodes de reg:
• Reg per degoteig: la tècnica més avançada (i cara) ja que cada planta té el seu propi goter controlat per ordinador. No es malgasta ni una gota.
• Reg per aspersió: Els aspersors resulten més econòmics, però es malgasta una gran quantitat d'aigua.
• Reg per inundació: Molt rar. Només és possible en terrenys plans i propers a grans masses d'aigua.
Per excés o per defecte: Els problemes de l'aigua
· L'escassetat d'aigua pot aturar la fotosíntesi, fent que les fulles es marceixin i la fruita no maduri. Si aquesta situació es prolongués, el cep podria morir.
· Per contra, un excés d'aigua portaria amb si un creixement excessiu de la part vegetativa, de manera que fulles i pàmpols es nodririen de la glucosa que hauria de fer madurar a la fruita.
· Un altre problema associat a un excés d'irrigació afecta directament al raïm, que s’inflaria d'aigua, diluint la quantitat de sucre i per tant, la seva qualitat.
El Sòl
Resumint, aquest seria el sòl ideal: Pocs nutrients i bon drenatge. Entre els nutrients bàsics, la vinya necessita potassi, nitrogen i fòsfor.
La vinya prefereix sòls pobres per donar el millor de si, sòls amb nivells de nutrients baixos. En cas contrari la planta creixeria amb extrem vigor i amb una canopia excessiva que generaria massa ombra al raïm.
La gestió de la vinya
Sense la intervenció de l'ésser humà el raïm no arribaria a un nivell de maduresa suficient per elaborar vi.
Això succeeix perquè els ceps utilitzen els seus recursos per créixer amb vigor en lloc de madurar la fruita. Cal domar la vinya per aconseguir una maduració adequada.
Per a això, són bàsiques les tècniques de:
Control de rendiment, creixement i forma de la planta
Els següents conceptes haurien de quedar gravats en pedra:
Densitat de plantació: el nombre de ceps plantats per unitat de superfície. Una major densitat de plantació farà que les plantes s'estressin més ja que han de competir pels nutrients i l'aigua. Per contra, com menys ceps, menys competència i menys estrès, encara que aquest fet no garanteixi sempre una millor collita.
Quan es disminueix en excés la densitat de plantació augmenta el desenvolupament i la producció de cada cep, i pot afectar la qualitat de les collites.
· Conducció i estacada: Són sistemes que estableixen la direcció de creixement dels brots. Els ceps es posicionen seguint el sistema d’estacada establert, és a dir, l'estructura de pals i filferros que veiem a les vinyes i que suporten els sarments del cep.
· Poda: Consisteix a limitar el creixement de la planta i controlar la seva producció, eliminant sarments i fulles. L'objectiu és determinar el nombre de gemmes que més tard brollaran i produiran la fruita.
· La poda en verd (o d'estiu): Consisteix a limitar el creixement de la canopia, eliminant fulles i pàmpols per dirigir la producció de glucosa cap a la fruita. D'aquesta manera també aconseguim una major i beneficiosa exposició al sol.
Hem vist només una mínima part, i a traç gruixut, el que s'ha de tenir en consideració per plantar una vinya. Un cop establerta, el viticultor també ha de gestionar la supervisió del cicle de poda, controlar i prevenir malalties de la planta, veremar...
De manera que cada pas, cada decisió, afectarà a la quantitat i qualitat de la producció de raïm i per tant, del vi.
Ep! què esperaves? ningú ha dit que fos fàcil...
Rafa Moreno
Editor de continguts de Cellers Torres