Les cigonyes del poble

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Una tarda plomissa de febrer, quan el pagès torna al poble amb el seu tractor després de llaurar els camps, descobreix al capdamunt de la teulada de l'església la silueta inconfusible de la cigonya sobre el seu niu vell de branques seques.  La imatge genera un gest de satisfacció en l'home mentre cita de memòria un dels refranys més vinculats al pas de les estacions: "per Sant Blai (3 de febrer) ve la cigonya" i pensa dintre seu "ja són aquí". 

Una parella de cigonyes blanques en un niu. 

L'arribada de les cigonyes és celebrada des de fa molt temps per la gent del camp, que hi veuen un senyal de bonança i harmonia al calendari agrícola. De fet, la cigonya blanca (Ciconia ciconia) és una vella amiga dels pagesos, als quals acompanya en les tasques de conreu des de temps immemorials. Com a bona oportunista, li agrada seguir l'arada que va obrint els solcs a terra per capturar cucs, caragols i altres invertebrats petits.  

De fet, aquesta camallarga és molt respectada i estimada per tothom, perquè la seva presència no perjudica en absolut les collites i, en canvi, manté a ratlla les poblacions d'insectes o rosegadors que poden ser perjudicials per als conreus, com ara les llagostes i els talpons.

Molt fàcil d'identificar per la seva silueta inconfusible i el seu plomatge característic de color blanc i negre, té les potes allargades i fines, de color vermell coral, com el bec: molt llarg, robust i afilat.  Les ales són de vèrtex arrodonit i amb les plomes primàries molt separades: com a dits gegantins amb els quals donés manotades a l'aire per volar.

Exemplar de cigonya blanca en un prat. 

Viu en àrees rurals o urbanes, on instal·la la gran plataforma del seu niu en punts elevats que li  permetin tenir bona visibilitat: des de campanars fins a xemeneies abandonades, torres d'alta tensió, antenes i qualsevol altre punt alçat sobre el paisatge. 

Construeix els seus grans nius amb branques i sarments, però no dubta a aportar tota mena de materials que li cridin l'atenció en les seves batudes pels camps, unes aportacions que aniran en augment any rere any. Per això, amb el pas del temps, els nius de cigonya blanca poden superar els tres metres d'altura per dos de diàmetre i arribar a les dues tones de pes. Una cosa que, en el cas de les grans colònies de cria, pot plantejar problemes de seguretat viària i de manteniment dels edificis.

Però la fenologia d'aquestes aus, és a dir, la seva relació amb el calendari, també està essent alterada per la crisi climàtica, que les afecta de maneres diverses. Per exemple, amb l'avanç de la posta dels ous, que per norma general té lloc entre març i abril, i consta d'entre dos i cinc ous blancs. Passades les cinc setmanes d'incubació per part dels dos membres de la parella, neixen els pollets, que començaran a volar a partir de juny. Quan s'alcen en els nius, els pollets de la cigonya es diferencien dels seus pares perquè tenen les potes i el bec de color negre. 

Una singularitat molt curiosa de les cigonyes és que són completament mudes, atès que no tenen la siringe, que és l'òrgan fonador de les aus. Per comunicar-se fan servir el claqueig: un tritlleig melòdic de les dues pales del seu bec llarg, semblant al so de les castanyoles, que permet que els individus s'intercanviïn missatges de reconeixement o avís.

Cigonya blanca al seu niu. 

La població espanyola de la cigonya blanca va passar un moment molt delicat a mitjans dels anys 80 del segle passat, durant l'ús indiscriminat de verins al camp, la pèrdua d'aiguamolls i la cacera furtiva van reduir les poblacions fins a arribar a un mínim de 6.000 parelles censades l'any 1984. 

Tanmateix, avui dia, amb més de 50.000 parelles repartides per tota la península, la cigonya blanca ha deixat de ser una espècie amenaçada per convertir-se en una inquilina cada vegada més habitual a les teulades d'una bona part de les ciutats i els pobles espanyols. 

A tot això hi contribueix el sorprenent procés d'adaptació als nous temps que ha fet aquesta au intel·ligent, que ha deixat de voltar per les llacunes i les tolles per buscar algun amfibi per distreure la gana, per assegurar-se el manteniment als abocadors, on ha descobert una aportació d'aliment variat i constant.

Una altra de les pautes de comportament que està canviant en les cigonyes a conseqüència del canvi climàtic és el seu hàbit migratori. Tradicionalment, aquestes aus migraven als seus aquarteraments d'hivern situats a l'Àfrica en arribar l'estiu, que coincidia amb l'escassedat d'aigua als nostres aiguamolls. 

Tanmateix, cada vegada són més les cigonyes que, davant l'augment lent, però constant, de les temperatures hivernals a Espanya, decideixen quedar-se aquí tot l'any. Per això els científics que segueixen l'evolució de la crisi climàtica assenyalen a aquesta espècie com un bioindicador de l'escalfament global que està experimentant el planeta.