El teix, arbre de la mort i de la vida
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Tots els qui estimem els arbres ens rendim davant la bellesa d'una de les espècies més belles de la flora europea: el teix (Taxus baccata), les arbredes del qual, les teixedes, donen forma a alguns dels boscos més bells del continent. Però també sabem que tot ell, des de les seves fulles i l'escorça fins a les seves llavors, és verinós, per la qual cosa és recomanable mantenir una actitud prudent en arrecerar-nos sota les seves ombres. Comencem per identificar-lo correctament.
El teix és una arbre de port piramidal i de copa frondosa, de ramificació horitzontal, molt àmplia des de sota. Mostra una fisonomia robusta i densa. El seu tronc, gruixut i compacte, pot arribar a superar els dos metres de diàmetre (compte!, hi ha exemplars que arriben a gairebé vuit metres) i és de color bru grisós, amb unes làmines que es desprenen i mostren un to vermellós i ataronjat. En alguns exemplars el tronc pot ser molt curt i es pot arribar a multiplicar, però en general sol fer els quinze metres d'alçada, amb exemplars que arriben als vint.
Detall de l'arbre teix.
Les seves fulles, perennes, són unes acícules planes i afilades que mesuren de dos a quatre centímetres de llarg. Tenen un feix mat, de color verd fosc i un revers groguenc: una mica similars a les de l'avet, amb el qual hi ha gent que el confon. El teix és un arbre dioic, amb flors masculines i femenines separades en exemplars diferents. Les masculines són axil·lars, apareixen agrupades a les interseccions de les fulles amb la branca, com si fossin ous petits, i tenen l'aspecte de baia. Al principi són blanques, però es van tornant de color bru ataronjat.
Durant la tardor, els fruits desenvolupen una capa carnosa (aril) d'un color vermell carmesí cridaner en forma de copa, oberta i esfèrica, a l'interior de la qual es veuen les llavors llenyoses. El seu aspecte és tan nadalenc com el del boix grèvol, però, alerta!, perquè aquí hi ha una altra trampa mortal, i és que la part carnosa de la baia és comestible, però la llavor, com la resta de l'arbre, és altament tòxica, per la qual cosa és millor no tocar-la ni, molt menys, tastar-la, perquè es pot convertir en un mos mortal.
I és que el taxol, un dels seus components principals, és un dels verins més potents que existeixen a la natura, els seus alcaloides actuen com un còctel letal en l'organisme, i provoquen un quadre d'alteracions cardiorespiratòries que condueixen a la mort, a la mitja hora d'haver-lo ingerit. I és present en tot l'arbre: des de l'arrel a la punta més alta de la seva copa.
Branques de l'arbre teix.
Espècie protegida a tota Europa, a Espanya existeixen alguns exemplars de teix catalogats com a arbre monumental. Un dels més famosos és el Teixu de Bermiego, situat al municipi asturià de Quirós. Amb més de mil anys d'antiguitat, va ser declarat Monument Natural pel Principat d'Astúries, i és venerat pels seus veïns i admirat per tots els amants de la naturalesa que van al parc natural de Las Ubiñas-La Mesa, Reserva de la Biosfera.
L'any 2018, aquest teix famós va ser candidat espanyol a l'Arbre Europeu de l'Any i per això va tenir el seu moment mediàtic. Un moment que, malgrat tot, es veuria tristament superat per un fet tràgic succeït aquella primavera: la mort d'una jove estudiant letona que estava d'acollida en aquell municipi, a menys de cinc quilòmetres de Bermiego, després d'ingerir una infusió de les seves fulles en confondre-les amb les d'una altra espècie.
Tanmateix, el teix també és l'arbre de la vida, perquè la mateix substància que ens pot provocar una intoxicació mortal, el taxol, conté alhora molècules antitumorals que s'usen com a fàrmac en el tractament per quimioteràpia de diferents formes de càncer. D'aquesta manera, el teix s'ha convertit en un dels aliats més eficaços que ens brinda la natura per lluitar contra aquesta malaltia terrible.