Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego) 

L'organització conservacionista SEO/Birdlife, entre les tasques principals de la qual hi ha la de contribuir a l'estudi i conservació de les aus silvestres i els seus hàbitats, organitza des del 1988 el concurs 'Au de l'any': una campanya amb la qual aquesta ONG vol donar a conèixer la situació que travessen les espècies més amenaçades de l'avifauna espanyola i promoure mesures que en contribueixin a la protecció. 

El sistema d'elecció de l'espècie consisteix en un procés de votació obert a la societat mitjançant el qual els participants poden triar entre les tres candidatures proposades per l'organització. I en aquesta ocasió l'espècie triada com a 'Au de l'any 2025' ha estat el pela-roques, que amb un 37 % dels gairebé sis mil vots emesos, ha aconseguit imposar-se als altres dos candidats: la cotxa blava i el pardal alpí.    

Exemplar de pela-roques posat en una pedra. Fotografia de: SEO/Birdlife 

El pela-roques és una au inconfusible, de mida petita, no molt més gran que un pardal, amb un bec extraordinàriament llarg en relació amb el cos. Les potes curtes i el cos assaplanat fan que sembli enganxat als penya-segats i les roques a les quals roman associat i que no deixa de recórrer amunt i avall a la cerca dels petits invertebrats que li serveixen d'aliment i que captura entre les esquerdes, repeus i penya-segats tot introduint el seu bec llarg com un estilet.  

El seu plomatge és un dels més bells que hi ha: de color gris cendrós, amb la gargamella blanca com la neu, en contrast amb la regió ventral, de color gris cendrós. Té un vol ondulat i dispers, molt inquiet, durant el qual bat les ales com si fos una papallona enorme. En aquest moment el nostre protagonista llueix tota la seva bellesa espectacular en mostrar el vermell viu, entre granat i carmesí, de les ales, que són de color negre atzabeja als extrems, com a la cua, amb unes marques blanques a les rèmiges. 

Pela-roques en una pedra. Fotografia de: SEO/Birdlife 

Pel que fa a la seva distribució a Espanya, actualment, i amb indiferència dels exemplars divagants que puguin aparèixer en qualsevol altre territori, la població es concentra majoritàriament en dues àrees de reproducció: la situada a les muntanyes de l'orient de la serralada Cantàbrica, principalment al Parc Nacional dels Picos de Europa, i la que habita en tallats rocallosos i els penya-segats del Prepirineu i el Pirineu central. Als hiverns especialment freds, els pela-roques tenen dificultats per sobreviure, per la qual cosa solen fer desplaçaments cap a zones menys fredes, i per això es poden citar en zones de muntanya mitjana i baixa, fins i tot a les serralades centrals i litorals. 

Segons els ornitòlegs que en fan el seguiment, el nombre de territoris de cria oscil·laria entre els 600 i els 900, mentre que la població total se situaria entre els 1.200 i els 1.800 individus. Uns nombres que, atesos els nivells d'amenaça als quals s'enfronta l'espècie, no en garanteixen ni molt menys la pervivència. 

Com totes les aus que habiten l'alta muntanya, els efectes de l'escalfament global que pateix el planeta a conseqüència de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen antròpic, especialment les associades a la crema de combustibles fòssils, s'ha convertit en la seva amenaça principal. Els pela-roques són molt sensibles a les variacions de temperatura i precipitació, d'aquí que s'hagin constituït en un dels millors bioindicadors del canvi climàtic.  

Exemplar de pela-roques. Fotografia de: SEO/Birdlife 

Per a SEO/Birdlife, si considerem el grau d'aïllament i fragmentació de les seves poblacions, és més que probable que tant l'àrea de distribució com el nombre d'exemplars d'aquesta espècie delicada es redueixin en els pròxims anys davant l'avanç del canvi climàtic. 

Més enllà de la crisi climàtica, una altra de les amenaces que plana sobre les poblacions de pela-roques són els projectes d'ampliació de les estacions d'esquí i les infraestructures associades, com la prevista a la Canal Roya, al Pirineu d'Osca.  

L'auge de les activitats d'oci que es desenvolupen en els seus territoris també està afectant negativament la biodiversitat dels ecosistemes de muntanya. El barranquisme, les vies d'escalada i, molt especialment, les curses d'alta muntanya estan assolint uns nivells de massificació incompatibles amb la conservació dels hàbitats fràgils que són la casa exclusiva dels últims pela-roques. Per això cal apel·lar a la responsabilitat dels organitzadors i participants, com també de les administracions que concedeixen els permisos. 

Amb l'elecció com a Au de l'any 2025, des de SEO/Birdlife volen contribuir al millor coneixement d'aquesta espècie, donar a conèixer les seves amenaces i promoure les mesures de conservació necessàries per preservar-ne la supervivència. Els desitgem molta sort.