LA VEREMA
La verema està en marxa. El moment que ho inicia tot. La feina és ingent, a la vinya i al celler. La responsabilitat, màxima. Però, més enllà dels exògens, com ara inclemències meteorològiques o plagues, quins factors determinen una bona verema?
En primer lloc, cal diferenciar la verema purament fisiològica (les llavors estan formades perquè puguin germinar) i la que ens interessa, la que concentra el sucre a la baia.En aquest cas, la recollida del raïm es duu a terme d’acord amb la destinació final de la fruita: vins de l’any, reserves, grans reserves, etc.
Triar el moment oportú, la clau
El primer repte dels tècnics és decidir quan veremar. Per fer-ho, s’efectuen diferents observacions i analítiques dels diferents paràmetres de maduració de la fruita com elsucre, la densitat del most o elsnivells d’acidesa, per exemple.
Els paràmetres per decidir quan iniciar la collita són múltiples i van més enllà de les necessitats de cada varietat. Parlem d’una barreja de coneixements tradicionals, científics i, sobretot, d’experiència i d’intuïció.
Tanmateix, és la planta la que ens dirà quan està a punt per poder-ne recollir el fruit.
Així seria el raïm perfecte: observarem com el raïm perd rigidesa, polpa i pells se separen netament i apareix la lignificació de la rapa. Els nivells d’acidesa no disminueixen i el sucre només augmenta per maduració del fruit. Així mateix, el color de les baies, la seva consistència i el sabor dolç són altres de les característiques de maduresa més òbvies.
Verema pròpia i compra de raïm. Una bona convivència
Per assegurar una producció suficient i de qualitat, els cellers han de comptar amb proveïdors de raïm del territori. Molt més enllà d'una simple transacció comercial, s'estableix una relació profunda, fins i tot intergeneracional, que permet conèixer les necessitats i estàndards de qualitat del celler.
El pagament d'un preu just pel raïm estimula l'economia i dinamitza el sector, exercint de motor econòmic en les regions productores de vi.
Així, la verema es converteix en una mena de tasca comuna. Estrenyent llaços entre el celler i el seu entorn natural i social.