LA POÈTICA DE LA VEREMA

Temps de collita. Un ritual atàvic que es repeteix any rere any des que l'ésser humà va abandonar el nomadisme per abraçar, a través de l'agricultura, un sedentarisme que li va obrir les portes del coneixement de la naturalesa; dels seus cicles, malalties, esforç i tècnica requerits per tenir cura de la vinya.

És la verema a les nostres vinyes i finques. Possiblement, la màxima expressió de la relació que uneix a ésser humà i naturalesa. Una mena de comprensió mútua que exigeix el millor de les dues parts.

[[{"fid":"18554","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":920,"width":1820,"style":"height: 253px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Miguel Torres Maczassek, revisant l’estat de les vinyes de L’Aranyó (DO Costers del Segre), poc abans de la verema.

La vinya ens regala la seva pròpia interpretació de la terra per, des de l'experiència, extreure la seva essència, embotellar i dotar-la d'una nova vida que per sempre ens recordarà a la llar. A canvi, se'ns exigeix dedicació i humanitat, coneixement i passió. Un lliurament amb els cinc sentits que configura un mapa emotiu; una geografia sensorial de l'esforç que fa del moment de la verema alguna cosa especial.

[[{"fid":"18556","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":853,"width":1281,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Finca Mas La Plana (DO Penedès) en període de verema.

Tot just s'ha fet de dia quan, davant dels nostres ulls, s'erigeixen les fileres, perfectament ordenades, de vinyes ufanoses i majúscules. Entre el blau del cel i ocre de la terra, a la vista, les baies se'ns mostren madures i disposades, perfectes, rodones i amb la brillantor propi de les gotes de la rosada de l'alba. Llueixen d'or les blanques i de porpra les tintes, creant un mosaic esquitxat del verd dels pàmpols restants de la poda en verd.

Ràpidament ens sacseja l'olfacte una dolçor carregat de vida. El most contingut en els orbes, que són el raïm, latent i impacient, sembla voler implosionar a les nostres fosses nasals. Una aroma penetrant que delata la maduresa òptima del raïm. Avançat el matí, l'acre de la suor i el pes de l'esforç criden a una merescuda pausa.

[[{"fid":"18558","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":851,"width":1283,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Verema de la varietat chardonnay a la finca Grans Muralles (DO Conca de Barberà)

És llavors quan la vinya queda en aparent silenci. Un silenci que ens torna ara alguna tonada lleugera, acudits i rialles que provenen de l'allargada ombra d'un roure centenari, que acull durant el dinar les mans que veremen. Mans perfilades pel dur treball. Mans que gesticulen, que van i vénen, dotant de major pes a un argument qualsevol.

A la falda, un petit raïm perdut que farà de postres i, de passada, un expert control de qualitat. La dolçor envaeix el paladar i ens regala amplitud i complexitat:

“Serà un bon any”.

De tornada a la feina trepitgem i sentim la terra sota els nostres peus, i és inevitable pensar en els passos anònims que van caminar aquí abans que nosaltres. Una abstracció que desapareix davant la realitat del pes dels gotims, carregats de raïm. Sospesar resulta estranyament plaent. Lliscar la punta dels dits per la pell de les baies i dipositar-los amb cura al cabàs esdevé l'inici d'un viatge cap a la catedral, que és el celler.

[[{"fid":"18562","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":853,"width":1283,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

Verema de la varietat sauvignon blanc a la finca Fransola (DO Penedès)

És la suma dels nostres cinc sentits i de l'experiència que perfila un mapa sensorial de l'esforç. Geografia humana adscrita al coneixement i lliurada a la natura. Una relació sempre en fràgil equilibri; un acord de tàcit que no necessita de signatura i lacre per comprendre el nostre lloc a la terra i la nostra relació amb l'entorn. Generació rere generació.