Els colors de la tardor
La tardor converteix a la vinya en una autèntica galeria d'art oberta de bat a bat a l'aire lliure. Complert el cicle anual i rendit el fruit al celler, abans de lliurar les fulles a la terra i reprendre l'ardu camí cap a la pròxima verema, les vinyes es dediquen durant aquestes setmanes a l'art.
Així, a mesura que les fulles perden la clorofil·la i retenen els últims sucres en les seves venes, com resistint-se a morir, les línies de ceps dibuixen en el paisatge un colorit mosaic de verds pàl·lids, grocs, daurats i vermells que és en si mateix una refinada expressió de bellesa.
Paisatge tardorenc a la finca Grans Muralles, propietat de Família Torres
Una bellesa en tot cas efímera, passatgera, que cessarà quan el fred, el vent i les tempestes despullin la planta per complet i converteixin la fragosa vinya estival en un auster camp de ressecs sarments.
Vinyes, en estat de repòs i activitat latent, de Sant Miquel, a Tremp (Pirineu català)
Però la vinya no és l'única que desplega la seva paleta de colors a la meitat de la tardor. Les finques que se situen en les proximitats dels rius s'envolten de les tonalitats que ens brinda un altre dels grans protagonistes de l'estació: el bosc caducifoli.
Els boscos de ribera són un dels ecosistemes més amenaçats de la nostra naturalesa. Esteses sobre valls o encaixades en estrets canons fluvials, a vegades envoltant a les vinyes, les arbredes fluvials ens brinden ara algunes de les estampes més belles del paisatge ibèric.
Fulles de la vinya a la tardor de les vinyes de Família Torres
Com a la vinya, l'arribada de les pluges i el descens dels termòmetres ha anat alterant l'aspecte que lluïen a l'estiu vernedes, freixenedes , pollancres, alberedes i salzeda, boscos que canvien d'aspecte seguint el pols de les estacions i que ara, apunto de desvestir-se, amb les fulles penjant si més no lleument de les branques, ens ofereixen un dels espectacles més bells i efímers del bosc quan són acariciats pel vent: la pluja groga, la suau i delicada caiguda de les seves fulles que aviat folraran d'ocre el sòl de l'arbreda o el parc.
Alguna cosa més allunyats de les vinyes, encara que aquestes pugin cada vegada més cap a les seves latituds a causa de la crisi climàtica, els boscos caducifolis de muntanya, com les fagedes, els castanyers i les nogueres, són els que atreuen a més visitants en la tardor ibèrica.
Caminar per una fageda de Navarra o La Rioja al novembre és un dels actes que genera més comunió amb la naturalesa. El silenci, la confortabilitat dels passos sobre el tou parquet que forma la fullaraca i la quietud de l'ambient asserenen l'ànim del passejant convidant a asserenar el pensament i sentir-nos part de l'entorn.
Però a més del color de les fulles, estan esclatant els vermells i grocs dels fruits de l'arboç, que amb aquestes boletes penjant de les seves branques, sovint carregades al seu torn de flors blanques, es converteix en una espècie d'arbre de Nadal decorat per la naturalesa. I finalment, el grèvol, que amb les seves baies carmesina destaca com un semàfor encès en l'espessor del bosc omplint-lo de color: el color de la tardor.