DE BÓTES I BOTERS
De tots els oficis que es deriven de l'elaboració de vi, potser sigui el de boter un dels que més ha contribuït al llarg de la història a el desenvolupament de la cultura enològica. Facilitadora del transport, la conservació i l'evolució de el vi, la bota esdevenir en molt més que un mer continent.
Perquè per arribar a la medul·lar de l'esperit de el temps que vesteix el vi, aquest ha de recórrer el sender de la criança, el somni dels justos a mans d'un Morfeo amb ínfules de Bacus que transpira en la foscor del celler, per despertar de la seva letargia en una nova encarnació perfilada al cisell de la fusta.
Hi ha un cert dissens sobre l'origen de la bota panxuda amb els seus dogues que coneixem avui. Alguns assenyalen a la Gàl·lia i en com els romans van adaptar per al vi el que la cervesa havia creat. Altres situen el seu origen en la cultura etrusca, al voltant de la s. VI. Sigui com sigui, la característica intrínseca de la fusta fa molt difícil trobar restes arqueològiques que certifiquin una o altra tesi.
Imatge de la última bota de vi, ja desarticulada, a l’ antic celler dels monjos benedictins (s. XVIII), just a sota de l’ actual celler Purgatori (DO Costers del Segre), propietat de Família Torres.
Durant l'Edat Mitjana, de la mateixa manera que passava a la finca Mas la Plana, reis i senyors feudals posseïen els seus propis boters per elaborar i reparar botes, fent a vegades de 'copers' (échanson), del que avui podríem entendre com la gènesi de l'actual sommelier. L'ofici, que s'exercia lliurement, va passar a ser regulat i reglat per l'aparició dels primers gremis.
A Catalunya, la formació es perllongava durant quatre anys, quan l'alumne arribava al nivell de Mestre Boter i podia construir una bota de 120 litres per si sol. Aquest fet destaca la percepció, per part de la societat, d'aquest ofici com quelcom important i de prestigi.
Imatge de la Vertical Wine Experience, on s’explora l’ evolució del vi, incloent el tast en bota.
El roure arrodoneix, suavitza i matisa els tanins del vi, i modifica i estabilitza el color. El que va ser fruita de joventut rotunda i fresca, esdevé en complexa maduresa. Art, al cap i a la fi.
Procedent, principalment, dels boscos de Alliers o Nevers a França, de la indòmita frondositat de Nord-Amèrica o de la venerable anciana Europa de l'Est, la fusta de roure segueix sent avui l’estàndard de la criança pausada per als vins de més prestigi. Un enteniment que parteix de la innovació i l'enginy per culminar al paladar. De bosc a la copa. De la terra, al cor.